Resumen
El poeta T.S. Eliot a Burnt Norton, es mou entre la certesa duna successió temporal ordenada que ho explica tot fatalment i la intuïció que fora daquest corrent pot haver-hi una coexistència que trenca la llei que pretén que el curs de la història és inevitable. Aquests passos apunten, de manera potser només intuïtiva, a alguna cosa més enllà del concepte dhistòria entesa com una evolució fatal i necessària, associada a una idea de progrés que té com a funció essencial legitimar món en què vivim com el resultat inevitable de lascens de lhome, encara que el punt final daquesta arribada resulti ésser el trist present que les notícies ens repeteixen cada dia.
Aquesta visió "progressiva" de la història és la que ens ha acostumat a designar amb el nom de "crisi de lAntic règim" el pas de les velles societats europees a les noves, explicant-lo com el trànsit de labsolutisme a lestat liberal i de leconomia "feudal" a la "capitalista", usant abstraccions simplificadores que sajusten malament a una realitat força complexa. La denominació de "crisi", per altra banda, suggereix que el vell món va desaparèixer perquè havia arribat a la fi del seu temps "social", com hauria passat amb els dinosaures respecte del seu temps "natural", i que de la seva desaparició va sorgir necessàriament, i feliçment, el món modern tal com el coneixem i el vivim: el resultat lògic de lavenç de les societats humanes.
Aquest llibre forma part dun projecte iniciat fa uns trenta-cinc anys amb la intenció dinvestigar el que lautor també pensava aleshores que era "la crisi de lantic règim espanyol" i que poc a poc va anar entenent com un procés en què uns protagonistes socials van aconseguir de crear un determinat règim nou, im
