Resumen
A finals del segle XIX i principis del XX, les bicicletes eren el mitj&224; de transport més modern que existia. L&8217;autom&242;bil encara no havia estat inventat, de manera que l&8217;aparició d&8217;aquella lleugera m&224;quina de dues rodes per carrers i carreteres va esdevenir un fen&242;men social. Era &8220;el vehicle del futur&8221;, avan&231;aven els més entusiastes, el vehicle definitiu.
La bicicleta va ser abra&231;ada per personalitats com els artistes Ramon Casas, Utrillo o Pere Romeu, i per empresaris i polítics com Claudi Rialp o Alejandro Lerroux. La vida a l&8217;aire lliure, en contacte amb la natura, la possibilitat de despla&231;ar-se lliurement en un vehicle d&8217;ús individual, sense dependre de dilig&232;ncies, trens o tartanes, va permetre a aquests homes descobrir el plaer del viatge. L&8217;esport ciclista va tenir un auge extraordinari. Per tot Catalunya es van construir vel&242;droms i, imitant el que succe&239;a a Fran&231;a, el 1911 es va organitzar una cursa que emulava el ja aleshores famós Tour. La Volta Ciclista a Catalunya acabava de néixer, una cursa que ha perdurat fins als nostre dies, convertint-se en la tercera prova per etapes més antiga del calendari internacional.
El llibre que tenen a les mans narra, en la seva primera part, la hist&242;ria d&8217;aquells pioners que, amb més coratge que coneixements, s&8217;aventuraven a recórrer uns camins sempre polsegosos o enfangats a la recerca de noves experi&232;ncies. La segona part del llibre és més personal. Es tracta de la cr&242;nica de la singular experi&232;ncia viscuda per l&8217;autor recorrent, 90 anys després i amb una bicicleta de curses d&8217;&232;poca, el mateix itinerari de la primera Volta a Catalunya.<
