Resumen
Barcelona va créixer dins dels límits de Ciutat Vella fins que, a punt darribar a esclatar de tan densa com era, el 1854 el govern central autoritza lenderroc de les muralles. La fi del confinament va permetre ocupar el gran pla que sestenia entre la ciutat antiga i els municipis de Gràcia, Les Corts, Sants, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals. Amb laprovació, el 1859, del Pla Cerdà i de la mà del Modernisme, lEixample va esdevenir el gran barri residencial de Barcelona. La part central quedava reservada per a les classes benestants mentre que les classes populars sinstal·laven a Sant Antoni i als voltants del futur temple de la Sagrada Família. A la segona meitat del segle XX, el tram central de lEixample acabaria aplegant el gruix de lactivitat de la ciutat.<
