Resumen
Antologia que recull els millors contes, escrits entre 1955 i 1984, de Pere Calders (Barcelona 1912-1994), va viure a Mèxic des del final de la guerra civil fins a 1962. Especialista en aquest gènere, lautor domina àmpliament els recursos narratius propis del conte. La temàtica, que va del realisme quotidià, enfocat amb cert humor, al simbolisme fantàstic o futurista, és molt variada, en una multiplicitat que evita la monotonia. Latmosfera que envolta cada relat està ben definida, el mateix que els personatges i la situació concreta en què aquests viuen, produint tot això una grata impressió de coherència i solidesa, en la qual el vol de la imaginació està controlat per evitar incórrer en la extravagància. Lestil, és clar, directe i acurat. El que es busca en tots aquests contes, duna o altra forma, és descobrir les constants de la manera de ser, pensar i somiar dels éssers humans. Aquesta preocupació humanística, tenyida de suau ironia, anteposa lindividu a la societat, de manera que en els textos seleccionats no hi ha cap intencionalitat crítica de tipus social ni tesi definida de pensament. Els contes estan acompanyats dunes il·lustracions molt aconseguides dAgustín Comotto (Buenos Aires 1968).
