Resumen
Dispara, jo ja sóc mort és una història dhistòries, una gran novel·la que amaga moltes novel·les i que, des de lenigmàtic títol, fins a linesperat final, proporciona més dun sorpresa i emocions a flor de pell Hi ha moments a la vida en què lúnica manera de salvar-te és morint o matant.
A finals del segle XIX, durant la darrera etapa tsarista, els Zucker, perseguits per la seva condició de jueus, han dabandonar Rússia fugint de lhorror i la desraó. Quan arriben a la Terra Promesa, en Samuel Zucker compra les terres dels Ziad, una família àrab encapçalada per lAhmed. Entre els dos homes es crea un vincle tan fort, una amistat tan sòlida, que es manté generació rere generació, per damunt de les diferències religioses.
Amb les amenaces, la set de venjança i el xoc de passions com a teló de fons, les vides encreuades dels Zucker i els Ziad conformen un mosaic de traïcions i dolor, damors possibles i impossibles, i la gran aventura de viure i conviure en un territori marcat per la intolerància.
Crònica intensa i commovedora de dues sagues familiars, aquesta novel·la de Julia Navarro ens endinsa en la vida de persones amb noms i cognoms, que lluiten per assolir els seus somnis i són responsables del seu destí.
«Els personatges daquesta novel·la viuen amb mi, mhan ensenyat moltes coses, ja formen part de la meva història personal.» Julia Navarro
La crítica ha dit...
«La novel·la més complexa de Julia Navarro. Casi mil pàgines que entrellacen història i suspens, drama i política. Una obra decimonònica en ple segle XXI.»
J. M. Pozuelo Yvancos, ABC Cultural, ABC
«Una novel·la de personatges, unes criatures presoneres de la seva època i dels vaivens històrics daquesta. Un relat ambiciós que comença a finals del segle XIX i arriba fins 1948 a través dalguns dels esdeveniments més importants de la nostra història contemporània.»
AreaLibros
«Una intensa i emocionada crònica duna saga familiar que aprofundeix en el vertigen de la condició humana alhora que proposa una commovedora reivindicació de que per sobre de les pàtries hi són les persones.»
La Región
