Resumen
Pierre Charron. Fran?ois La Mothe Le Vayer. Charles de Saint-?vremond. Pierre Gassendi. Cyrano de Bergerac. Baruch de Spinoza. Els dos primers volums de la Contrahist?ria de la filosofia demostren, entre altres coses, que els presocr?tics no existeixen; que Plat? aspira a un acte de fe immens de les obres del materialista Dem?crit; que Epicur no ?s un garr?; que lepicureisme dura m?s de cinc segles; que m?s de mil anys de gnosticisme llicenci?s cauen en loblit de lEdat Mitjana despr?s de lesbandida de la historiografia dominant; que hi ha molts cristians hedonistes; que Montaigne no va escriure els Assaigs, sin? que els va dictar Ñcosa que canvia tota lestructuraci? de lobra...Ñ; que, a trav?s de la seva Çfilla sobrevingudaÈ, Marie de Gournay, d?na impuls al segle seg?ent; etc. Precisament aqu?, el segle XVII est? tractat amb la idea de desconstruir mites i llegendes de la hist?ria oficial de la filosofia Ñconvertida en la hist?ria de la filosofia oficial. Als ant?podes dun ÇGran SegleÈ de postal amb Descartes, Pascal, F?nelon, descobrim una constel¥laci? de Çllibertins barrocsÈ que, encara cristians, beuen de les fonts de Montaigne, dels relats de viatge dels descobridors del Nou M?n, de les sales dobjectes ins?lits, de les lli?ons que donen les lents astron?miques, de les anamorfosis dels pintors... Aquests fil?sofs es diuen Charron, La Mothe Le Vayer, Saint-?vremond, Gassendi Ño Spinoza, que curiosament mai no ha estat estudiat des de la perspectiva de la seva especificitat hedonista...
