Resumen
No crec que s’hagi de presentar Joan Margarit (1938). És ara com ara el poeta més popular i segurament més important de la literatura catalana actual.
"Del que sento envers el demà, el més semblant a una certesa és que la Joana i jo no ens tornarem a veure. Com seria de diferent la vida si la mort fos esperar molts milions danys per poder-nos retrobar, encara que només fos durant uns breus instants. Però labisme que ens separa és labisme del mai més." Així comença el pròleg Joan Margarit en aquest poemari, ja un clàssic, que conté versos com aquests: " Joana, el temporal/ està lliscant sota els teus peus cansats./ Et veig fugir amb la teva lentitud travessant la mirada de la pluja."
