La cabra ximpleta

Resumen

Després de buscar-la per tot el poble, en Miquel va trobar la seva cabra enfilada a dalt d’una teulada. “Es deu pensar que és un penell? O una xemeneia? O potser un gat?”, es preguntava en Miquel. I amb l’ajuda d’unes flors, un conte i un pessic de sal (a les cabres els agrada la sal més que els gelats als nens), la cabra ximpleta va tornar al seu lloc.

L’autor ens explica, tot recordant la seva infància, que a les cases de poble hi havia dues o tres cabres. Al matí, quan els nens anaven a l’escola s’enduien les cabres i les deixaven amb el cabrer a la plaça. El cabrer anava a la muntanya i els nens a l’escola.
Al final del dia els nens recollien les seves cabres –tot i que alguna tornava sola al corral.
Així la cabra venia amb la panxa plena, disposada a donar llet, i els nens amb el cap ple d’allò que havian après a l’escola.

La cabra ximpleta –o llesta, segons es miri- d’aquest conte neix del coneixement i l’observació del món rural; constitueix una fórmula indirecta per a observar i comprendre la cara fantàstica de la realitat.

La cabra d’en Miquel ja no està amb el cabrer. Potser ha anat al corral... En Miquel la busca per tot arreu, fins que la troba en un lloc insospitat. L’aventura acaba amb un efecte còmic i inesperat que aporta la il·lustració.

Utilitzant recursos essencials de la narració oral (onomatopeies, diàlegs, repeticions...), en Pep Bruno crea una història ideal per a contar als més petits abans d’anar a dormir. Un conte amb el text imprescindible, recolzat pel poder narratiu de la seqüència visual.

El Roger Olmos presenta unes imatges amb perspectives molt eficaces per a guiar l’acció i assimilar conceptes d’espai que marquen el ritme de la narració. Els dibuixos, dinàmics i caricaturescs, destil·len detalls còmics i informació estimulant per a la imaginació, que converteixen La cabra ximpleta en un llibre que connecta igualment amb lectors d’altres edats.

Text de Pep Bruno
Il·lustracions de Roger Olmos