Resumen
El professor Laurente Binet (París, 1972) guanyador del Premi Goncourt 2010, concedit a la seva primera novel·la titulada "HHhH," sobre la vida i mort del nazi Reinhard Heydrich, ha rebut per aquest segon títol diversos premis, entre ells el Interallié, el que el converteix en una de les figures més destacades de la narrativa francesa actual.
Binet realitza un ambiciós exercici literari ocult sota una trama policíaca iniciada el març de 1980 arran de la mort en accident de trànsit del filòleg Roland Barthes investigada per limaginari inspector de policia, Jacques Bayard. Es tractava, en principi, dun treball rutinari que més tard es complica en descobrir que del cos de la víctima han desaparegut diversos documents que haguessin llançat llum sobre les causes de latropellament. Obligat Bayard a realitzar les seves indagacions en un entorn intel·lectual i acadèmic sofisticat i amb predomini dun esquerranisme radical, sol·licita ajuda del jove professor Simon Herzog malgrat les notables discrepàncies ideològiques que els separen. Policia i universitari rebel col·laboren però en una difícil tasca que en contra del previst es converteix en missió perillosa, ja que tots dos pateixen atemptats dun enemic ocult, disposat a acabar amb les seves vides. Simon Herzog sesforça per explicar a linspector, sense massa èxit, els corrents de lestructuralisme lingüístic i la semiologia en què Barthes figurava com a màxima autoritat dins de làmbit de la filologia moderna. Admirat per gran nombre de deixebles i col·legues, era també objecte de lodi daltres escoles rivals de les que se sospitava que poguessin haver col·laborat en la seva mort. Lacció transcorre en els mitjans intel·lectuals de França en la dècada de 1980 marcats per les idees marxistes aplicades a les noves expressions del llenguatge sota el mestratge de Foucault, Lacan, Derrida, Lévy-Strauss, Althusser i el mateix Barthes. Lautor mostra un notable domini de la prosa en la descripció dels ambients de lèpoca i la mentalitat dels joves que no havien oblidat la rebel·lió universitària del maig francès de 1968 i, arribats a la maduresa, van lliurar el poder al socialista François Mitterand . Els episodis narrats apareixen vistos amb certa ironia, des de la distància i en clau dhumor negre que no aconsegueix suavitzar les escenes de consum de drogues i sexe depravat que, per la seva cruesa poden ferir la sensibilitat del lector.
