Resumen
No és procedent narra com a mitjans de la dècada de 1960, un professor universitari crea a Trieste un museu de material bèl·lic on sexposen tancs, avions, submarins, canons, torpedes, etc., així com llibres, documents i armes blanques, amb ànim de fomentar la pau i desmitificar la història militar. Com a directora nomena una dona jueva que va perdre la seva mare i altres familiars en lHolocaust i el pare va ser un soldat nord-americà de color arribat a Europa durant la guerra. Les referències al contingut de cada sala, les reflexions del promotor de tan singular mostra museística i la història de la directora, constitueixen el suport argumental de lobra. Claudio Magris (Trieste, 1939) aborda en aquest llibre, assaig, crònica i novel·la tot en un, la problemàtica de la Guerra Mundial, centrada en el que ha passat a la ciutat on va néixer i en la qual funcionava lúnic camp dextermini amb forn crematori dItàlia.
Al voltant daquest fet, silenciat acuradament durant dècades, se centra lestructura narrativa, que abasta diverses històries unides entre si per la violència que impregna totes elles. Ja es tracti dexecucions massives, com la duta a terme pels nazis a Lidice (Txecoslovàquia) en represàlia per latemptat que va costar la vida a R. Heydrich, del maltractament dels indis americans pels conqueridors i colons europeus, o del comerç desclaus capturats a Àfrica, el drama de lopressió de lésser humà cap als seus semblants es converteix en matèria danàlisi, reflexió i crítica. La ciutat de Trieste, cruïlla de lorient i occident europeus, austríaca en el passat recent, italiana en lactualitat, sexposa com a exemple emblemàtic dels conflictes entre països limítrofs. Diferències de cultura i mentalitat que esdevenen el brou de cultiu propici perquè es produeixi lhorror més abjecte i lamor més romàntic, tal com passa en el cas dels pares de la directora del museu. El professor Claudio Magris descriu els dolorosos exemples del dany que la guerra causa, tant a les persones indefenses incapaces dalterar o aturar el seu curs, com als que es veuen implicats en ella, soldats o partisans. El seu discurs, atapeït didees i conceptes i expressat amb estil indirecte, exigeix una lectura atenta i ponderada, limitada a un públic minoritari. Algunes descripcions díndole sexual i certs comentaris negatius respecte a qüestions religioses, requereixen lectors amb cert sentit crític.
