Resumen
El volum reuneix vuit relats breus , escrits per lautor entre 1953 i 1963 , la major part dels quals van ser censurats per les autoritats a causa de les crítiques dirigides contra els jerarques soviètics anteriors i posteriors a Josep Stalin ( m. 1953 ) .
Els temes fan referència a fets i situacions reals que samaguen sota noms suposats , amb lintent devitar represàlies que, daltra banda, es van dur a terme igualment i van ocasionar a lautor greus sancions . Alguns dels relats sambienten a Alemanya envaïda per les tropes russes , a les quals figurava Vassili Grossman com a corresponsal de premsa , mentre la resta sinspiren en episodis que transcorren en ciutats , pobles i centres industrials de la Unió Soviètica . La misèria moral del règim i dels seus més destacats dirigents serveix com a element inspirador dels fets narrats i transmet lamargor i el drama de veterans comunistes sacrificats al caprici duns dirigents que , al seu torn , no trigaven a caure víctimes del sistema . El relat que dóna títol a lobra ( Etern repòs ) i el dedicat a un quadre de Rafael de la Verge amb el Nen ( Madonna Sixtina ) serveix com a pretext per endinsar-se en reflexions filosòfiques i pseudoreligioses poc afortunades sobre lhome i les seves necessitats afectives . En general , saprecia la profunda tragèdia de lescriptor que intenta conciliar en va les rígides doctrines del règim comunista amb els sentiments damor , lleialtat i abnegació que bateguen en el fons de tot ésser humà . El caràcter sobri en la descripció dels personatges i ambients narrats segueix lesquema que va fer famós lautor en la seva època de cronista de guerra . Vasili Grossman (1905-1964) es va adherir a la Revolució bolxevic en la seva joventut i va caure en desgràcia el 1937 , durant una de les "purgues" decretades per Stalin . Les seves obres van ser requisades per la KGB i només van poder ser publicades després de la mort de lautor i la desaparició del règim comunista .
