Resumen
Lhistoriador hebreu Yuval Noha Harari, deixeble de S. N. Goenka, format a Oxford, ens ofereix un betsellers cultural, de pensament, que és molt més que una descripció a lús de la història de la humanitat, tal com resa la publicitat, i la portada, daquest llibre. Es tracta dun projecte de pensament de profunda arrel antropològica ancorada en el positivisme cientifista més fi, inserit en una comprensió antropològica de caràcter culturalista, carregada dun biologicisme gens menyspreable. I tot això amb laparença dun relat asèptic en el qual sap combinar diversos recursos narratius dexpressió i ús dun llenguatge que enganxa els lectors. Més que una història de lespècie humana, en el seu procés devolució, en les seves ramificacions i relacions amb altres espècies, fins i tot amb el temps, del que es tracta és duna filosofia de la història.
A partir de les tres revolucions que estructuren el llibre, la cognitiva, lagrícola i la científica, ens proposa el llenguatge com a eix central en la mesura que dóna pas a mites comuns i a processos de cooperació flexibles. Daquí que sestableixin noves formes de relació entre ficció i realitat, construcció cultural i procés històric. Ficcions que permeten superar les constriccions de la vida tribal: "No hi ha déus en lunivers, no hi ha nacions, no hi ha diners, ni drets humans, ni lleis, ni justícia fora de la imaginació comú dels éssers humans" (pàg. 41 ). Mostra simptomàtica don ens porta aquest procés són les últimes pàgines en les que realitza una projecció tant de la desestabilització de lordre familiar com de la incidència de la ciència i la tecnologia en la biologia humana i la generació dels éssers biònics. Ni rastre, per cert i per tant, del Creador i de la dimensió transcendent de la criatura.
