Resumen
El 1989, el Diari de Barcelona va encarregar a Quim Monzó una s&232;rie de cr&242;niques sobre la caiguda dels r&232;gims comunistes a Txecoslov&224;quia i a Romania. Ceausescu acabava de ser executat a prop de Bucarest, i, a Praga, la Revolució de Vellut omplia els carrers. Monzó va passejar per totes dues ciutats i els seus articles són ara testimoni de l&8217;escepticisme amb qu&232; convé prendre&8217;s la ret&242;rica grandiloq&252;ent que acompanya sempre els esdeveniments hist&242;rics. Des d&8217;aleshores, Monzó ha viatjat -per El Periódico i per La Vanguardia- a altres llocs en conflicte: a Nova York, la mateixa setmana que, l&8217;11 de setembre de 2001, dos avions es van estavellar contra el World Trade Center; a Israel, la primavera de 2002, durant una de les grans onades d&8217;atemptats su&239;cides. També ha escrit cr&242;niques a la ratlla del surrealisme: fent de turista a Barcelona, o viatjant per Europa d&8217;aeroport en aeroport i sense trepitjar les ciutats. El resultat és Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn, un llibre singular que permet comprovar com Monzó perfecciona la capacitat d&8217;observar i com desplega les t&232;cniques narratives per fer-nos partícips d&8217;aquests cinc viatges entre el sentit comú i el sense sentit.<
