Resumen
Estatu&224;ria de cendra és la recreació, biogr&224;fica i po&232;tica alhora, dun mite que ha acompanyat la Humanitat des de sempre: la idea inquietant que el temps és, en realitat, lenemic pervers que constantment sha de v&232;ncer, i que és sobretot gr&224;cies a la serenor i a la placidesa que proporciona la consagració de tota una vida dedicada a lart que lésser hum&224; troba aixopluc i fortalesa. La contemplació de la bellesa pot salvar-nos.
La novel·la que el lector té entre les seves mans recrea aquesta pulsió apassionant entre la mort i la vida, escrit en multiplicitat de g&232;neres i de registres literaris. Lautor sendinsa en el món mític dels emperadors de la Roma dels segles I i II dC, especialment en Vespasi&224;, Nerva, Hadri&224; i Marc Aureli, tot recreant el seu desig derigir-se com a únics éssers immortals enmig dun món fet a la seva mida per tal de poder escapar de loprobi que suposen labs&232;ncia, la solitud i la mort. I no esdevenir, tan sols, com els cossos de tots aquells bandejats que van morir en la terrible erupció del Vesuvi de lany 79 dC a les ciutats dHercul&224; i de Pompeia, una &224;nima malaurada i captiva dins dun cos, tan erma i fossilitzada com una grisa i obscura estatu&224;ria de cendra.
<
