Fins on s acabi el mar

Resumen

«Per tu tindré només llits plens de roses
que floriran entre les margarides,
la més pura i senzilla de les coses,
la més mortal i tendra de les vides.
Perquè et vull moridora com les lloses
que sepulten amors de tantes mides,
miralls per al record que ara no goses
reconèixer en les hores extingides.
Només un llit, per tu, de roses blanques
perquè vessin la llum al teu repòs
i et tornin a la vida de les branques,
a un bes de llavi, a un tacte ple de cos,
i reneixis de tu, ara que tanques
els ulls al somni efímer de les flors.»
(poema NOMÉS LLITS PLENS DE ROSES)
© Israel Clarà, 2008