Ovidiana

Resumen

Fa anys, Israel Clarà va escriure la inoblidable Estatuària de cendra (2002), una obra que, a banda de suposar la seva primera incursió en la literatura catalana, representava una reflexió lúcida sobre el sentit de l’estètica per a la vida humana. A través de les històries de diversos emperadors i llinatges imperials, l’autor aprofundia la idea que solament l’art, al final, pot donar sentit a la nostra existència. Ara, quatre anys després, arriba Ovidiana, una obra que Israel Clarà portava dins del cap durant molts anys i en la qual recrea, a través de la figura del poeta Publi Ovidi Nasó, novament aquest mite, però a través d’una reflexió, aquesta vegada, sobre l’art de la poesia en concret. Tot aprofitant la seva pròpia experiència com a poeta, en realitat és el mateix Israel Clarà qui ens parla disfressat rere els mots de l’autor de Les metamorfosis, amb l’esperança de recordar-nos que, al capdavall, si tot té sentit no és per la fama, ni els diners ni la glòria. Només vivim per poder apreciar i contemplar la bellesa.