Resumen
Un jove escriptor nord-americà, després de diversos mesos de greu malaltia, compra un quadern daspecte atraient i estrany, i comença a escriure una novel·la a partir de la idea que li ha brindat un amic de més edat, figura literària ja consagrada. Lacció narra alhora el desenvolupament daquesta novel·la, protagonitzada per un editor que llegeix un suggestiu original, i la vida de qui lescriu i la seva relació amb lautor veterà.
La trama, molt complexa, trena els mons de la realitat i la ficció en un sofisticat joc metaliterari de caixes xineses. Auster es mou amb gran soltesa tècnica en aquest laberint de miratges amb fons irracional i caòtic, de manera que no defrauda als lectors addictes a la seva peculiar, original i obsessiva concepció del fet narratiu. També lestil manté els recursos expressius sorprenents que el caracteritzen, reforçats aquí per unes humorístiques notes a peu de pàgina. No obstant això, lobra sona a una hàbilment disfressada repetició de trucs ja utilitzats en títols anteriors, com si en aquesta ocasió lexperiència de lofici suplís a la inspiració creativa, menys brillant que altres vegades. En el fons daquest postmodern exercici de conjugar somnis, pors i aspiracions bateguen una profunda insatisfacció, desil·lusió i una gran falta desperança, que responen a un fosc i difús sentiment de culpa. Hi ha uns episodis bastant obscens, i un panorama més aviat pessimista, sense sentit de transcendència.
