Resumen
Assaig que desenvolupa, en forma dialogada, una sèrie de reflexions sobre el valor de la creació artística en quant activitat capaç de transformar la realitat i convertir-la en expressió de bellesa per a gaudi de la resta dels humans.
El tema a debatre se centra al voltant del dilema de si lartista en les seves diverses facetes, shauria de limitar a la mera reproducció del món que contempla a través dels sentits o bé oferir una versió imaginativa i per tant diferent del que sha percebut. Dos personatges, Vivian i Cyril, defensen punts de vista i opinions radicalment enfrontades. El primer, que evidentment encarna el pensament de lautor, considera que lartista només és autèntic quan domina als fets naturals i ofereix dells una visió personal que altera la veritat objectiva. Largument conclou que tot artista, per a ser considerat com a tal, està obligat a mentir. Cecyl mostra la seva disconformitat i exposa la teoria contrària, que el seu oponent rebutja, anul?la i ridiculitza amb el peculiar estil, subtil i irònic, que caracteritza lobra literària i el pensament dOscar Wilde. En suport de les seves tesis Vivian, utilitza diversos sofismes que li permeten obtenir uns resultats confusos, encara que tanquen part de veritat. Segons aquest esquema, el geni de lartista, sigui escultor, pintor, arquitecte, poeta o novel?lista, consisteix a oferir una versió el més allunyada possible de la realitat, sigui material o pertanyi a làmbit dels sentiments o relacions socials. En cas contrari, quan reprodueix els fets o imatges tal com són, és a dir, veritables, ni es produeix art ni existeix la bellesa. Atès que les teories exposades responen a un plantejament estètic i literari més que filosòfic o moral, els seus postulats recorden un joc dialèctic en què els interlocutors es limiten a una ostentació denginy dialèctic sense més transcendència. Les extravagants opinions del poeta, novel?lista i dramaturg irlandès Oscar Wilde (1854- 1900) el van convertir en una de les personalitats més cèlebres i discutides de lèpoca.
