Resumen
Créixer, créixer, créixer... Duns segles ençà, sembla que leconomia només depengui del creixement de la facturació. Som giroscòpics, com les bicicletes, que guanyen equilibri incrementant velocitat. Fins que aquell perill no ve de la manca destabilitat, sinó de la velocitat excessiva. Ens falta pista, ens grinyola un quadre no prou resistent per anar tan depressa. Caldria desacoblar equilibri i velocitat, passar de la bicicleta al tricicle.
Aquest assaig, que no denuncia ni profetitza, és una aportació rigorosa al nou pensament sostenibilista, entès com a projecte socioambiental, econòmic i tecnocientífic. Mostra com les disfuncions ambientals, sobretot les de caràcter global, no són altra cosa que disfuncions socials i econòmiques. Emfatitza el paper determinant que lenergia tindrà en els ineluctables canvis que sacosten. Dóna pistes per entendre la matriu que relliga la complexa realitat planetària, incomprensible des de les esbiaixades aproximacions sectorials a què solem recórrer, convençuts que una anàlisi prou profunda ja no cal que sigui ampla. I, en tot moment, es manté allunyat de fonamentalismes i partits presos, fent honor a lesperit volterià de què lautor es reconeix seguidor.<
