Resumen
Care Santos torna amb una saga familiar, la dels Pujolà que al segle XIX arriben des dOlot a Mataró per instal·lar un negoci de tintoreria, una família acomodada que sol estiuejar a Argentona i que, generació rere generació, protagonitzen una infinitat de trobades i desencontres, matrimonis amb diversa sort, infidelitats, drames, venjances i fins i tot assassinats. Diamant blau és una novel·la de gust costumista basada en anècdotes i històries familiars de lautora en la qual la figura central és Teresa Pujolà, una jove a la que intenten casar amb un notari al qual no vol mentre ella està enamorada del lleter, i, malgrat les dificultats, ella aconsegueix el seu objectiu. La trama, juntament amb les aventures i amors de la saga, recorre també la trajectòria laboral i els vaivens econòmics dels tintorers, les vagues de treballadors i les maniobres dalguns membres de la família Pujolà concloent en els anys vint del segle XX. En el desenvolupament dels esdeveniments daquests dos segles les dones tenen una especial importància ja que són bastant avançades per al seu temps i es rebel·len contra lestablert amb decisions sentimentals no acords al moment.
Lautora ambienta amb encert la novel·la oferint un fresc del desenvolupament de la burgesia catalana i del Mataró industrial amb una prosa viva i propera, un ritme adequat i uns personatges ben tamisats, encara que amb certs convencionalismes en alguns casos. Care Santos retrata els costums socials daquests anys i va llançant missatges dobertura a la modernitat, destacant per exemple, com a element innovador, larribada del cinema a la ciutat. A través de les conductes dels seus protagonistes es desplega un elenc daventures extramatrimonials, traïcions, fills il·legítims i amors clandestins, expressats en ocasions amb erotisme. En aquesta línia de crítica a lèpoca descrita llisquen nombrosos comentaris anticlericals. Lestructura emprada de capítols curts i constants salts temporals de vegades resulta confusa, especialment en lúltima part del llibre, en què la profusió de successos i noms juntament amb certa acceleració del ritme provoca un final una mica precipitat i el tancament no és tan hàbil com larrencada. Atès lextens elenc de personatges sagraeix larbre genealògic que sinsereix.
