Resumen
Mitja vida, novel·la amb què lescriptora Care Santos (Mataró, 1970) ha obtingut el Premi Nadal el 2017, narra la història de cinc dones de la mateixa edat, en dos moments claus de la vida. Lacció sinicia el 1950, quan les protagonistes, amb catorze anys o a punt de complir-los, coincideixen en linternat dun col·legi de monges de Barcelona. Després daquest primer capítol dambientació juvenil, que reflecteix ja el caràcter de cadascuna delles, es trasllada, a la mateixa ciutat, a 1980, quan es troben a la cruïlla de la maduresa. Casades, solteres o divorciades, però ja amb la seva trajectòria personal ben definida, decideixen reunir-se una nit al restaurant que està a punt dinaugurar una delles per recuperar les seves mútues relacions damistat, després danys dallunyament.
Lautora centra la trama en Olga i la seva germana bessona Marta, aquesta última propietària del restaurant on es reuneixen que es dirà Mitja vida. Es tracta de dones representants típiques de la burgesia barcelonina, casades amb un metge i un editor, que, pel que sembla han aconseguit una situació millor que les altres tant en el pla personal com en leconòmic. La resta, una diputada del PSOE, soltera, una divorciada i una altra, vídua recent, exerceixen professions menys rellevants i no han aconseguit assolir, en aparença, el seu mateix nivell i estabilitat. No obstant això, segons es desenvolupa la trama, es posa de manifest que les aparences i la realitat són bastant diferents amb uns contrastos acusats i en molts casos dolorosos. Lobra podria haver resultat interessant si el procés de canvi i creixement de les protagonistes i del món que els envolta, shagués convertit en matèria literària de bona qualitat. Per contra, el tractament daquesta temàtica es realitza per la via fàcil de la novel·lística de consum, amb cessions al melodrama, per resoldre situacions que haguessin pogut elaborar-se de manera més brillant i profunda des del punt de vista psicològic. Tant la tècnica narrativa com lambientació i lestil responen a esquemes propis de la novel·la sentimental, aplicats a un contingut de fons on el divorci, les relacions extramatrimonials i el sexe accidental, esdevenen signes de progrés social i dalliberament de la dona . Com a contrast, leducació religiosa rebuda per les cinc exalumnes de les monges es considera una cosa retrògrada i lactuació tant de les religioses com del clergat en general, rep tot tipus de crítiques i adjectius pejoratius.
